RESSENYA: I CONGRÉS INTERNACIONAL DE L’ENSENYAMENT DE LA GRAMÀTICA

A la setmana complementària es va realitzar el I Congrés Internacional sobre l’ensenyament de la gramàtica. La conferència a la que vaig tindre l’oportunitat d’assistir va ser el divendres, 28 de febrer, entre les 11:50 i les 13:30, a la sala 2. Les xarrades que la componien eren les següents:

·         Sinner, Carsten / Asmus, Sabine (Universität Leipzig / Uniwersytet Szczecin):

Enseñar gramática, ¿pero cuál? La enseñanza de lenguas en proceso de normalización en contexto exolingüístico

·         Reig Gascón, Aina (Universitat Autònoma de Barcelona):

Gestió del contingut en l'escriptura de textos informatius en una aula de primer cicle d'ESO

·         Ribas Seix, Teresa; Guasch Boyé, Oriol (Universitat Autònoma de Barcelona):

Concepcions del professorat respecte de la relació entre l'ensenyament dels usos lingüístics i la reflexió gramatical

·         Comajoan Colomé, Llorenç (Universitat de Vic):

Tendències actuals en l'ensenyament de la gramàtica L2 a adults: el cas del català          

L’alemany Sinner, qui fou el primer en parlar, va fer evidents les seues preocupacions sobre el problema que suposen els dialectes d’una llengua a l’hora d’aprendre l’estàndard d’aquesta. Per a comprendre-les, hem de plantejar-nos el problema des del seu punt de vista. Sinner és un estranger a qui li agrada aprendre altres llengües, però, la dificultat que ell ha trobat durant aquest procés ha sigut el fet que hi haja una divergència tan gran entre la llengua estàndard i el seu ús, així com la falta de normes prescriptives, entre altres. A més, va il·lustrar els seus arguments amb exemples, com és el cas del gallec, al qual s’ensenya que es diu poblo á feira, mentre que els parlants diuen pulpo á feira. Amb açò va deixar clar que no s’està ensenyant la llengua que realment es parla i el que ell defensa és que s’hauria de fer una gramàtica real, que lligarà estrictament la llengua que s’utilitza i la que s’ensenya. Si bé estic d’acord amb aquest argument, també és cert que defense l’existència dels dialectes, al contrari que Sinner. Com és evident, les llengües evolucionen de distinta manera, depenent del lloc en el que estan presents, originant així els anomenats dialectes. Per molt o poc que aquests es pareguen a la llengua estàndard, no hauríem d’eradicar-los ni de menysprear-los, sinó que, com a parlants d’aquests dialectes, hauríem de defendre’ls. La solució no seria limitar-se a crear una gramàtica com la que proposa Sinner, sinó aportar explicacions sociolingüístiques juntament amb l’ensenyament de la gramàtica.

La següent en parlar, Aina Reig, ens va exposar el seu treball de final de màster. El seu objectiu era observar com les activitats d’escriptura interfereixen en l’aprenentatge de la gramàtica. Mitjançant una seqüència didàctica envers a la lectura i l’escriptura de textos informatius, observa les dificultats que tenen els alumnes a l’hora d’escriure i busca les causes. Principalment, tots els problemes que trobà es relacionen amb la cohesió dels textos. És a dir, amb els signes de puntuació i amb els connectors. La conclusió que va extraure dels resultats obtinguts va ser que, per a que els alumnes siguen capaços de millorar els seus textos, els caldria aprendre més coneixements sobre gramàtica. De la mateixa manera, les activitats d’escriptura són essencials per a esbrinar quins són els coneixements de gramàtica que els alumnes necessiten aprendre.

Encara que vaig trobar aquesta exposició molt interessant, em va resultar difícil de comprendre, doncs la imposició de no estendre’s més d’uns determinats minuts va afectar Aina Reig i el seu tema va esdevenir una carrera a contratemps, en lloc d’una exposició.

En tercer lloc, arribà el torn de Teresa Ribas i Oriol Guasch. Aquests dos professionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens van explicar la seua recerca sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la gramàtica i el domini de la composició escrita. Aquesta investigació va consistir en localitzar centres de Primària i Secundària d’una comarca específica, on hi haguera una alta tassa d’escolarització d’alumnes immigrants. A aquests els van passar uns qüestionaris sobre sabers teòrics, criteris metodològics, pràctiques docents i visió dels alumnes, i després van analitzar i comparar els resultats. Generalment, les respostes sobre les dues primeres categories coincidien, però, hi havia una gran divergència respecte als dos últims apartats. Les conclusions extretes d’aquesta recerca foren que hi ha una diferència molt gran entre les concepcions dels professors i les seues pràctiques docents, al igual que, com és evident, les preocupacions que pot tindre un docent de Primària no són les mateixes que les d’un de Secundària.

Per últim, va concloure la conferència Llorenç Comajoan, qui va parlar de les tendències actuals en l’ensenyament de la gramàtica L2 a adults. La seua opinió era semblant a la de Sinner, doncs defenia que no es pot ensenyar la gramàtica de manera explícita, perquè no es converteix en implícita. En altres paraules, si el que ensenyem no es un aprenentatge significatiu per a l’alumne, aquest ho aprendrà, probablement, de manera memorística, però, no ho arribarà a comprendre.

Com a conclusió final, diré que la conferència, en general, fou molt interessant, però, un poc pesada. Personalment, la vaig trobar massa densa, donat que hi va haver quatre temes relacionats amb gramàtica, encara que no entre sí, i massa arguments que escoltar en tan poc de temps.