RESSENYA: «INCENTIVAR A LLEGIR: MISSIÓ (IM)POSSIBLE»

A la darrera setmana d’activitats complementàries d’aquest curs 2013-2014, Silvestre Villaplana va realitzar una conferència anomenada Incentivar a llegir: missió (im)possible, el dia 9 d’abril, dimecres, de 12:00 a 13:30.

Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 28 de juliol de 1969) és un escriptor valencià que ha conreat els gèneres de la poesia, la novel·la i la narrativa, en català del País Valencià. Les seues obres han estat distingides amb diversos premis i reconeixements com el de Crítica Serra d'Or, el Ciutat d'Alzira o el Miquel Martí i Pol de poesia.

Vilaplana es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat d'Alacant i actualment és professor de secundària a l'institut La Foia d'Ibi (l'Alcoià). El 2011 rebé el premi Alfons el Magnànim per la seua novel·la El quadern de les vides perdudes.

Al llarg d’aquesta, Villaplana va fer evident, mitjançant un PowerPoint amb divertidíssims exemples gràfics, la gran manca d’afició lectora que hi ha actualment a la nostra societat i, sobre tot, a l’escola, que és el problema del qual tractava de fer-nos conscients. Les causes d’aquest són, principalment, la falta de plans de foment de la lectura, així com de models a seguir, ja siga dins de la família o de la societat, i l’aparició de les TIC, que suposen tan atractives per a tots gràcies a l’abundància de materials audiovisuals que aporten, que aconsegueix eclipsar significativament la lectura.

Arribat a aquest punt, la pregunta que ens fem és: què hauríem de fer, com a futurs docents, per a tractar de resoldre aquest problema? Villaplana ens va il·lustrar amb algunes possibles iniciatives d’actuació. D’una banda, ens va mostrar un anunci, al qual s’hi mostrava als protagonistes d’alguns contes clàssics a un hospital, on poc a poc anaven morint. El que extraguem d’ací és el fet que aquest problema s’haja anunciat mitjançant la publicitat, doncs, resulta idoni incentivar la lectura a través materials audiovisuals, ja que la societat actual és addicta als mitjans de comunicació. D’altra banda, és molt difícil ensenyar a gaudir de la lectura si no s’acostuma als xiquets a llegir ja des de ben menuts. El que hauríem de fer seria ensenyar a gaudir de la lectura dins de l’aula i fora d’aquesta.

Finalment, m’agradaria concloure aquesta ressenya amb una reflexió del propi Silvestre Villaplana, amb la qual hi estic totalment d’acord. Si bé el nostre objectiu és aconseguir que els xiquets gaudisquen de la lectura, hi ha dues coses que hauríem de tindre en compte. La primera és que no hauríem d’imposar-los cap lectura, ja que ningú gaudeix d’una cosa que li han obligat a fer, ja siga un xiquet o un adult. I la segona és que no proposem una obra literària per a realitzar un examen d’aquesta, la qual cosa suposa un important element de pressió que impedeix que els alumnes s’emocionen per llegir, i que contribueix al rebuig de la lectura.